La lluna, la pruna
Cançó d’origen català molt estesa a Menorca.
La versió que va escriure Galmés és la següent:
Lletra:
Lluna, la pruna,
vestida de dol,
son pare la crida
sa mare no ho vol.
Lluna, la pruna,
de sol mariner;
son pare la crida
sa mare també.
Ball infantil per s’estil de “Pastoret d’on véns”. Diuen que fa referència a l’eclipse de lluna. (Lluna la bruna...) Recollit abans de la guerra civil espanyola 1936-39.
Partitura original: http://musicatradicional.eu/piece/21169
Sembla a ser que aquesta és la versió menorquina, però actualment la que es conserva és la versió catalana.
La podem sentir cantada per Mª Jesús Martí:
La versió que es canta actualment és:
Podem escoltar un exemple:
La versió de Galmés i l’actual són diferents en quant al ritme i les notes, però les dues mantenen la mateixa estructura de compassos. Igual que en casos anteriors, la figura corxera en punt-semicorxera s’ha substituït per dues corxeres. Per tant tenim una cançó amb un mateix tempo i estructura, però amb una melodia i ritme variat. La lletra es segueix cantant la mateixa, però a Ciutadella es conserva una segona estrofa que no va recollir Llorenç Galmés i que es segueix cantant actualment:
I ella mesquineta
que adoba coixins.
Son pare li pega
davant es vesins.
Escarabat bum, bum
És una cançó tradicional catalana. La cançó es canta fent rodar els braços amb el fillet assegut damunt les cames, quan acaba la cançó que diu ”pose-hi oli en el llum!”, el pare o la mare es mulla el dit amb saliva i unta el nas del fillet. També es juga amb un grup de nens.
La versió que va escriure Galmés és:
Partitura original: http://musicatradicional.eu/piece/21745 A una de les entrevistes realitzades, amb el fill de Josep Pons Lluch, em va comentar que ell coneixia una versió més antiga:
Podem escoltar com la canta aquí:
Finalment tenim la versió actual amb un exemple:
Aquesta cançó s’ha mantingut pràcticament igual, tret de dues notes que s’han desplaçat una tercera cap amunt i una altra una tercera cap avall. El ritme és el mateix i el tempo també. Pel que fa a la lletra, la segona estrofa s’ha modificat canviant la paraula gerra per escalfeta.
Rotlo, rotlo, Sant Miquel
Aquesta cançó es canta fent un cercle donant-se les mans i voltant al pas del ritme.
Quan s'arriba a la darrera nota, es deixen anar les mans i tots els nens cauen de
cul a terra.
La versió que va escriure Galmés és:
Joc infantil molt conegut a tota l’illa. Amb aquest joc, que es canta fent un rotlo saltironant agafats de la mà, canvia el nom del que cau de cul, cada rotlada o volta es fa en acabar la tonada.
Lletra:
Rotlo, rotlo, Sant Miquel,
tots els àngels van al cel
carregats amb un baul.
Na (...)
cau de cul.
Enllaç a la partitura original: http://musicatradicional.eu/piece/21743
I la que trobem actualment és la següent:
En aquest cas tenim dues versions totalment diferents i no sabem ben bé quin ha estat el canvi o la evolució que ha sofert aquesta melodia, però la versió actual no té res a veure amb la que va transcriure Galmés. En canvi la lletra pràcticament no ha variat, només els últims versos són lleugerament diferents, s’ha substituït el nom del nen per “Que caigun, que caiguin, Tots de cul!”. El tempo ha variat una mica, ja que ara es canta més ràpida, però com que les versions són molt diferents tampoc podem fer una comparació estricta. Com comenta Galmés, aquesta cançó es canta fent un cercle donant-se les mans i donant voltes al pas del ritme. Actualment quan s'arriba a la darrera nota els nens es deixen anar les mans i cauen tots de cul a terra.
Podem escoltar uns quants exemples de la versió actual aquí:
La versió que va escriure Galmés és:
Joc infantil molt conegut a tota l’illa. Amb aquest joc, que es canta fent un rotlo saltironant agafats de la mà, canvia el nom del que cau de cul, cada rotlada o volta es fa en acabar la tonada.
Lletra:
Rotlo, rotlo, Sant Miquel,
tots els àngels van al cel
carregats amb un baul.
Na (...)
cau de cul.
Enllaç a la partitura original: http://musicatradicional.eu/piece/21743
I la que trobem actualment és la següent:
En aquest cas tenim dues versions totalment diferents i no sabem ben bé quin ha estat el canvi o la evolució que ha sofert aquesta melodia, però la versió actual no té res a veure amb la que va transcriure Galmés. En canvi la lletra pràcticament no ha variat, només els últims versos són lleugerament diferents, s’ha substituït el nom del nen per “Que caigun, que caiguin, Tots de cul!”. El tempo ha variat una mica, ja que ara es canta més ràpida, però com que les versions són molt diferents tampoc podem fer una comparació estricta. Com comenta Galmés, aquesta cançó es canta fent un cercle donant-se les mans i donant voltes al pas del ritme. Actualment quan s'arriba a la darrera nota els nens es deixen anar les mans i cauen tots de cul a terra.
Podem escoltar uns quants exemples de la versió actual aquí:
Pastoret d'on véns?
La versió que va escriure Galmés:
Cant i ball d’atlotets, que agafats amb ses mans un amb l’altre, fan la roda, contant i saltironant a compàs de sa música, preguntant i responent els altres. Una mena de sardana. Es popularíssim a Menorca. Recollit fa molts anys.
Lletra:
Pastoret d’on vens?
de la muntanya, de la muntanya
Pastoret d’on vens?
de la muntanya que fa mal temps.
Quin temps fa?
Plou i neva, plou i neva.
Quin temps fa?
Plou i neva per allà.
Enllaç a la partitura original: http://musicatradicional.eu/piece/21167
La versió que va transcriure Galmés i la que es canta actualment és la mateixa, es manté igual en quant a ritme, tempo i lletra. Tot i que la cançó es considera popular Menorquina és molt probable que tingui origen català. Amb aquesta mateixa melodia a Menorca podem trobar altres cançons com “No me l’encendràs” o “Adobar fogons”.
Aquí en podem veure un parell d'exemples:
Caragol treu banya
Aquesta és una cançó catalana molt popular a Menorca.
La versió de Llorenç Galmés és:
Molt antiga.
Lletra:
Caragol, treu banya,
puja a la muntanya
caragol, treu vi,
puja al muntanyí,
Caragol treu banya,
que ton pare es a muntanya.
caragol, treu ví,
que ton pare es al molí.
Caragol, treu banya
puja a la muntanya
caragol Bover,
puja al muntanyé.
Caragol, treu banya
hi aniràs dalt sa muntanya
trobaràs una carabaceta de vi,
té la beuràs pes camí.
Partitura original: http://musicatradicional.eu/piece/21744
Durant una de les entrevistes, el fill d'en Josep Pons Lluch em va comentar que coneixia una versió més antiga que s'havia deixat de cantar, la que tenim a continuació:
Lletra:
Caragol, treu banya
hi aniràs dalt sa muntanya
trobaràs una carabaceta de vi,
té la beuràs pes camí.
Podem sentir com la canta aquí:
Per un altre costat tenim la versió que es canta actualment:
Lletra:
Cargol treu banya,
puja a la muntanya;
cargol bover,
jo també vindré!
Cargol, treu banya,
puja a la muntanya;
cargol treu vi,
puja al muntanyí.
Per veure un exemple podem escoltar aquest àudio:
Aquesta és una cançó popular catalana molt coneguda a Menorca i les variacions que ha sofert són poques. El ritme només presenta una variació que és la substitució de les dues corxeres del principi i les del compàs quatre per dues semicorxeres. El tempo sí que podem dir que ha variat considerablement, ja que ha augmentat més de 20 punts de metrònom respecte la de l’any 1949. Les estrofes de la lletra s’han conservat pràcticament iguals, només canviant el vers “puja al muntanyé” per “jo també vindré”.
La versió de Llorenç Galmés és:
Molt antiga.
Lletra:
Caragol, treu banya,
puja a la muntanya
caragol, treu vi,
puja al muntanyí,
Caragol treu banya,
que ton pare es a muntanya.
caragol, treu ví,
que ton pare es al molí.
Caragol, treu banya
puja a la muntanya
caragol Bover,
puja al muntanyé.
Caragol, treu banya
hi aniràs dalt sa muntanya
trobaràs una carabaceta de vi,
té la beuràs pes camí.
Partitura original: http://musicatradicional.eu/piece/21744
Durant una de les entrevistes, el fill d'en Josep Pons Lluch em va comentar que coneixia una versió més antiga que s'havia deixat de cantar, la que tenim a continuació:
Lletra:
Caragol, treu banya
hi aniràs dalt sa muntanya
trobaràs una carabaceta de vi,
té la beuràs pes camí.
Podem sentir com la canta aquí:
Per un altre costat tenim la versió que es canta actualment:
Lletra:
Cargol treu banya,
puja a la muntanya;
cargol bover,
jo també vindré!
Cargol, treu banya,
puja a la muntanya;
cargol treu vi,
puja al muntanyí.
Per veure un exemple podem escoltar aquest àudio:
Aquesta és una cançó popular catalana molt coneguda a Menorca i les variacions que ha sofert són poques. El ritme només presenta una variació que és la substitució de les dues corxeres del principi i les del compàs quatre per dues semicorxeres. El tempo sí que podem dir que ha variat considerablement, ja que ha augmentat més de 20 punts de metrònom respecte la de l’any 1949. Les estrofes de la lletra s’han conservat pràcticament iguals, només canviant el vers “puja al muntanyé” per “jo també vindré”.
Ton pare no te nas
És una cançó molt coneguda a Menorca, tot i que també es canta a Mallorca i València.
La versió que va anotar Llorenç Galmés és:
Sàtira infantil alegre que jo record des de la meva infància, avui completament oblidades, i que abans eren molt conegudes per tota s’illa.
Lletra:
Ton pare no té nas (repeteix)
Ta mare és xata
Es teu germà petit (repeteix)
Té coa de rata.
Enllaç a la partitura original: http://musicatradicional.eu/piece/21788
Que és pràcticament igual a la versió que es canta actualment i que podem escoltar aquí:
Aquesta cançó no ha sofert canvis en quant a la música, tant les notes com el ritme i el tempo es mantenen igual. Només hi ha hagut una petita variació pel que fa a la lletra a l’últim vers d’aquesta primera estrofa que és la més coneguda, s’ha canviat la paraula coa per nas. A part d’aquesta estrofa n’hi ha d’altres que es poden cantar amb aquesta melodia, almenys sis més. Pel comentari que Galmés va fer en el quadern veiem que considerava que aquesta cançó ja no es cantava a Menorca, però tot el contrari, segueix sent una de les més cantades per tota l’illa.
La versió que va anotar Llorenç Galmés és:
Sàtira infantil alegre que jo record des de la meva infància, avui completament oblidades, i que abans eren molt conegudes per tota s’illa.
Lletra:
Ton pare no té nas (repeteix)
Ta mare és xata
Es teu germà petit (repeteix)
Té coa de rata.
Enllaç a la partitura original: http://musicatradicional.eu/piece/21788
Que és pràcticament igual a la versió que es canta actualment i que podem escoltar aquí:
Aquesta cançó no ha sofert canvis en quant a la música, tant les notes com el ritme i el tempo es mantenen igual. Només hi ha hagut una petita variació pel que fa a la lletra a l’últim vers d’aquesta primera estrofa que és la més coneguda, s’ha canviat la paraula coa per nas. A part d’aquesta estrofa n’hi ha d’altres que es poden cantar amb aquesta melodia, almenys sis més. Pel comentari que Galmés va fer en el quadern veiem que considerava que aquesta cançó ja no es cantava a Menorca, però tot el contrari, segueix sent una de les més cantades per tota l’illa.
Un moix dalt una teulada
La versió de Llorenç Galmés:
Ciutadella, octubre 1949. De'n Josep Pons Lluch.
Lletra:
Jo n’he vist un moix
Dalt una teulada;
En sa boca en dua
Una sobrassada
Jo li vaig dir:
Moix, da-me’n
un bocí; fet
ses mil banyetes/quinquetes
no em basten per mi.
Es pot consultar la partitura original aquí: http://musicatradicional.eu/piece/21786
De les entrevistes realitzades he obtingut una altra versió que recordava cantar quan era petita (Mª Jesús Martí Camps):
Lletra:
Jo vaig vuere un moix
Dalt una teulada;
En sa boca en dua
Un pam de sobrassada
Jo li vaig dir:
Moix, da-me’n
un bocí;
miau, miau, miau, miau, miau
no em basta per mi.
Aquí la podem escoltar cantant la cançó:
I finalment tenim la versió que es canta actualment a Menorca:
Lletra:
Jo he vist un moix
dalt d'una teulada,
que en sa boca dua
una sobrassada.
Jo li vaig dir: Moix,
da-me'n un bocí.
Fet ses mil banyetes/punyetes
No em basta per a mi!
Aquesta és una cançó molt popular a Menorca i tot i que actualment es canta pràcticament igual a tota l'illa, aquí podem veure que hi ha diferents versions. De les tres versions que tenim podem dir que el ritme es manté bastant constant ja que les figures rítmiques són molt similars en els tres casos. Pel que fa al ritme observem que igual que a la cançó anterior, la figura de corxera en punt-semicorxera passa a ser dues corxeres quan es troba al final del compàs. Pel que fa a la lletra les tres versions són molt similars, tret de que en la versió de Mª Jesús Martí el vers “Fet ses mil banyetes/punyetes” és substituït per “miau, miau, miau, miau, miau” potser com a filtre per a infants. Respecte al tempo podem dir que la cançó s’ha accelerat una mica, ja que la versió de Llorenç Galmés és més lenta i per la tonalitat també més trista. Actualment aquesta cançó té un aire més fresc, viu i divertit.
Un exemple de la versió actual la podem escoltar aquí:
Ciutadella, octubre 1949. De'n Josep Pons Lluch.
Lletra:
Jo n’he vist un moix
Dalt una teulada;
En sa boca en dua
Una sobrassada
Jo li vaig dir:
Moix, da-me’n
un bocí; fet
ses mil banyetes/quinquetes
no em basten per mi.
Es pot consultar la partitura original aquí: http://musicatradicional.eu/piece/21786
De les entrevistes realitzades he obtingut una altra versió que recordava cantar quan era petita (Mª Jesús Martí Camps):
Lletra:
Jo vaig vuere un moix
Dalt una teulada;
En sa boca en dua
Un pam de sobrassada
Jo li vaig dir:
Moix, da-me’n
un bocí;
miau, miau, miau, miau, miau
no em basta per mi.
Aquí la podem escoltar cantant la cançó:
I finalment tenim la versió que es canta actualment a Menorca:
Lletra:
Jo he vist un moix
dalt d'una teulada,
que en sa boca dua
una sobrassada.
Jo li vaig dir: Moix,
da-me'n un bocí.
Fet ses mil banyetes/punyetes
No em basta per a mi!
Aquesta és una cançó molt popular a Menorca i tot i que actualment es canta pràcticament igual a tota l'illa, aquí podem veure que hi ha diferents versions. De les tres versions que tenim podem dir que el ritme es manté bastant constant ja que les figures rítmiques són molt similars en els tres casos. Pel que fa al ritme observem que igual que a la cançó anterior, la figura de corxera en punt-semicorxera passa a ser dues corxeres quan es troba al final del compàs. Pel que fa a la lletra les tres versions són molt similars, tret de que en la versió de Mª Jesús Martí el vers “Fet ses mil banyetes/punyetes” és substituït per “miau, miau, miau, miau, miau” potser com a filtre per a infants. Respecte al tempo podem dir que la cançó s’ha accelerat una mica, ja que la versió de Llorenç Galmés és més lenta i per la tonalitat també més trista. Actualment aquesta cançó té un aire més fresc, viu i divertit.
Un exemple de la versió actual la podem escoltar aquí:
Es jan petit quan balla
Aquí tenim la versió que va publicar Llorenç Galmés l'any 1949:
La va recollir de Pere Esbert Carretero el dia 6 de gener de 1947.
Lletra:
Es jan petit, quan balla
balla, balla, balla.
Es jan petit quan balla
Balla, balla, bé:
Amb es peu, peu, peu;
així balla en joan petit.
amb sa mà, mà, mà;
amb es dit, dit, dit.
Ara balla, balla, balla;
jüit, jüit, jüit.
Ara balla es jan petit.
Enllaç a la partitura original: http://musicatradicional.eu/piece/21738
La versió actual és la següent:
Lletra:
En Joan petit quan balla
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla
balla amb es dit.
amb es dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.
amb la mà, peu, cap, cul, front....
La va recollir de Pere Esbert Carretero el dia 6 de gener de 1947.
Lletra:
Es jan petit, quan balla
balla, balla, balla.
Es jan petit quan balla
Balla, balla, bé:
Amb es peu, peu, peu;
així balla en joan petit.
amb sa mà, mà, mà;
amb es dit, dit, dit.
Ara balla, balla, balla;
jüit, jüit, jüit.
Ara balla es jan petit.
Enllaç a la partitura original: http://musicatradicional.eu/piece/21738
La versió actual és la següent:
Lletra:
En Joan petit quan balla
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla
balla amb es dit.
amb es dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.
amb la mà, peu, cap, cul, front....
En aquest cas una versió i altra són força similars tret de petites variacions en el ritme en el grup de corxera en punt-semicorxera que quan el trobem al final de compàs, passa a ser dues corxeres. Un altre canvi important el troben en el final, on la versió de Llorenç Galmés presenta una versió més elaborada i l’actual acaba de manera més simple. Pel que fa referència al tempo podem veure que s’ha mantingut pràcticament igual, passant de negra=104 a la versió de Galmés a negra=110 a la versió actual. Finalment la lletra el és pràcticament igual tret de que s’ha substituït la paraula jan per Joan.
Aquesta cançó es canta acompanyada d’una coreografia que va indicant les parts del cos que surten a la lletra. Es posen tots els nens en cercle i van saltant i cantant, quan surt el nom d’una part del cos piquen al terra amb aquesta.
Podem escoltar una versió actual d'aquesta cançó aquí:
Podem escoltar una versió actual d'aquesta cançó aquí:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)