La lluna, la pruna

Cançó d’origen català molt estesa a Menorca.

La versió que va escriure Galmés és la següent:



Lletra:

Lluna, la pruna,
vestida de dol,
son pare la crida
sa mare no ho vol.

Lluna, la pruna,
de sol mariner;
son pare la crida
sa mare també.


Ball infantil per s’estil de “Pastoret d’on véns”. Diuen que fa referència a l’eclipse de lluna. (Lluna la bruna...) Recollit abans de la guerra civil espanyola 1936-39.

Partitura original: http://musicatradicional.eu/piece/21169

Sembla a ser que aquesta és la versió menorquina, però actualment la que es conserva és la versió catalana.

La podem sentir cantada per Mª Jesús Martí:


La versió que es canta actualment és:


Podem escoltar un exemple:



La versió de Galmés i l’actual són diferents en quant al ritme i les notes, però les dues mantenen la mateixa estructura de compassos. Igual que en casos anteriors, la figura corxera en punt-semicorxera s’ha substituït per dues corxeres. Per tant tenim una cançó amb un mateix tempo i estructura, però amb una melodia i ritme variat. La lletra es segueix cantant la mateixa, però a Ciutadella es conserva una segona estrofa que no va recollir Llorenç Galmés i que es segueix cantant actualment:

I ella mesquineta
que adoba coixins.
Son pare li pega
davant es vesins.