Aquesta és una cançó catalana molt popular a Menorca.
La versió de Llorenç Galmés és:
Molt antiga.
Lletra:
Caragol, treu banya,
puja a la muntanya
caragol, treu vi,
puja al muntanyí,
Caragol treu banya,
que ton pare es a muntanya.
caragol, treu ví,
que ton pare es al molí.
Caragol, treu banya
puja a la muntanya
caragol Bover,
puja al muntanyé.
Caragol, treu banya
hi aniràs dalt sa muntanya
trobaràs una carabaceta de vi,
té la beuràs pes camí.
Partitura original: http://musicatradicional.eu/piece/21744
Durant una de les entrevistes, el fill d'en Josep Pons Lluch em va comentar que coneixia una versió més antiga que s'havia deixat de cantar, la que tenim a continuació:
Lletra:
Caragol, treu banya
hi aniràs dalt sa muntanya
trobaràs una carabaceta de vi,
té la beuràs pes camí.
Podem sentir com la canta aquí:
Per un altre costat tenim la versió que es canta actualment:
Lletra:
Cargol treu banya,
puja a la muntanya;
cargol bover,
jo també vindré!
Cargol, treu banya,
puja a la muntanya;
cargol treu vi,
puja al muntanyí.
Per veure un exemple podem escoltar aquest àudio:
Aquesta és una cançó popular catalana molt coneguda a Menorca i les variacions que ha sofert són poques. El ritme només presenta una variació que és la substitució de les dues corxeres del principi i les del compàs quatre per dues semicorxeres. El tempo sí que podem dir que ha variat considerablement, ja que ha augmentat més de 20 punts de metrònom respecte la de l’any 1949. Les estrofes de la lletra s’han conservat pràcticament iguals, només canviant el vers “puja al muntanyé” per “jo també vindré”.
