La versió de Llorenç Galmés:
Ciutadella, octubre 1949. De'n Josep Pons Lluch.
Lletra:
Jo n’he vist un moix
Dalt una teulada;
En sa boca en dua
Una sobrassada
Jo li vaig dir:
Moix, da-me’n
un bocí; fet
ses mil banyetes/quinquetes
no em basten per mi.
Es pot consultar la partitura original aquí: http://musicatradicional.eu/piece/21786
De les entrevistes realitzades he obtingut una altra versió que recordava cantar quan era petita (Mª Jesús Martí Camps):
Lletra:
Jo vaig vuere un moix
Dalt una teulada;
En sa boca en dua
Un pam de sobrassada
Jo li vaig dir:
Moix, da-me’n
un bocí;
miau, miau, miau, miau, miau
no em basta per mi.
Aquí la podem escoltar cantant la cançó:
I finalment tenim la versió que es canta actualment a Menorca:
Lletra:
Jo he vist un moix
dalt d'una teulada,
que en sa boca dua
una sobrassada.
Jo li vaig dir: Moix,
da-me'n un bocí.
Fet ses mil banyetes/punyetes
No em basta per a mi!
Aquesta és una cançó molt popular a Menorca i tot i que actualment es canta pràcticament igual a tota l'illa, aquí podem veure que hi ha diferents versions. De les tres versions que tenim podem dir que el ritme es manté bastant constant ja que les figures rítmiques són molt similars en els tres casos. Pel que fa al ritme observem que igual que a la cançó anterior, la figura de corxera en punt-semicorxera passa a ser dues corxeres quan es troba al final del compàs.
Pel que fa a la lletra les tres versions són molt similars, tret de que en la versió de Mª Jesús Martí el vers “Fet ses mil banyetes/punyetes” és substituït per “miau, miau, miau, miau, miau” potser com a filtre per a infants. Respecte al tempo podem dir que la cançó s’ha accelerat una mica, ja que la versió de Llorenç Galmés és més lenta i per la tonalitat també més trista. Actualment aquesta cançó té un aire més fresc, viu i divertit.
Un exemple de la versió actual la podem escoltar aquí:
